Macromasclismes

 Jo em passo mitja vida en llocs de segona mà: #Encants, #Troc, #Solidança, #CashConverters i #Wallapop.

 En aquests llocs trobo idees i inspiració per fer els meus treballs.

 Mai saps què et trobaràs;  vaig a aquests llocs amb molta expectació i m'encanta ser-hi;  entre tantes coses, entro com en trànsit.

 Quan vivia a #SagradaFamilia, molts dissabtes anava amb la meva germana a #Encants;  són molt a prop d'on vivíem.

 Jo també tinc una petita col·lecció de postals de coses rares o que em criden latenció.

 Un dia als Encants em vaig trobar 7 postals que venien juntes i per mi representen tota una filosofia de vida.

 Ja sé que són d'una altra època, però reflecteixen molt bé com era abans la societat i què hem canviat.

 No sé de quina època són, però m'imagino que deuen ser dels 60-70 i també suposo que són americanes.

 Les postals a més mostren imatges idíl·liques.

 En aquestes 7 postals ens mostren mares-mestresses de casa que fan pastissos, que compren el pa amb les seves filletes.  A més, mare i filla van vestides iguals;  hi ha una identificació total.

 També veiem nenes teixint o fent tasques.

 Hi ha una nena que està encantada amb el seu ram de flors al costat.

 Però hi ha una nota discordant;  n'hi ha només una en què apareix un nen i oh, és metge!

 També tinc dues postals en blanc i negre que les tinc juntes perquè visualment s'assemblen.

 En una hi ha una dona envoltada de plats que n'està netejant un.

 A l'altra, hi ha un nen envoltat, aquesta vegada de llibres, que, és clar, n'està llegint un.

 Fan gràcia si no fos perquè reflecteixen exactament d'on venim, d'una societat masclista fins a la medul·la.