Maquillatje

 A la guarderia on anava Cloe aquí a Cervelló, sempre estaven fent activitats amb els nens per distreure'ls.

 Celebraven aniversari, castanyera, pessebre, Pare Noel, Caga tió, Sant Jordi, dies dels colors, en fi, de tot.

 Uns dies abans et donaven instruccions per si calia preparar alguna cosa, que els nens havien de portar alguna cosa per disfressar-se, com a la castanyada.

 El pitjor de tot és que sempre els pintaven la cara quantitat!

 Es veu que a les profes els agradava molt fer-ho i m'imagino que als nens també els agradava molt.

 El dia pitjor va ser quan a la meva filla li va tocar fer de Rey Negro.  Horror!

 Quan la vaig anar a recollir, vaig veure que portava tota la cara pintada;  bé, gairebé no es reconeix.  A més, després cal estar tres hores per treure-li semblant quantitat de pintura.

 Però, què faries?

 Aguantar-te.

 Suposo que si deies alguna cosa, li ho haguessin pres molt malament o directament no ho haguessin entès o passaries per "la mare rara".

 Perquè a tota la resta, les profes eren un encant.

 En fi, que no vaig dir ni mu.

 Més gran, jugaven la seva amiga Èlia i ella a pintar-se coses rares amb el meu ordinador.

 En una època li va agafar molta afició a maquillar-se i pintar-se i tenia moltes paletes de colors que demanava per internet.

 També li agradava fer invents posant-se coses a la cara: cors, per exemple.

 Es pintava quan calia anar a alguna mani.

 I jugava amb els filtres del mòbil.

Ara això es porta molt.