Pares

 Fa uns dies un alumne molt estimat, que vaig tenir a #laMassana ha estat pare.

 Fou d'aquells alumnes que donen sentit a la nostra feina.

 Un alumne a qui admiro molt i a més és dels pocs que han triomfat amb les seves creacions, en aquest món que és tan difícil (com diu l'àvia de #Rosalía).

 La seva paternitat m'ha mogut a escriure-hi.

 Sempre m'ha agradat observar les fotos en què apareixen pares sostenint amb compte els seu nadó.

 En una de les fotos, en blanc i negre, apareix el meu pare a la dreta, amb un amic que sosté un nadó. Desconec si aquest nadó és la meva germana gran o la filla del nostre amic.

 Tant el meu pare, com el seu amic, miren la criatura, amb la mirada que tenen els pares amb un nou fill entre els braços.  És una mirada que es mou entre la incredulitat i la fascinació. 

 I vull parlar de com ha canviat el paper de molts pares en la relació amb els fills.

 La figura masculina ha canviat i nosaltres també hem canviat.

 Abans, la maternitat era un territori exclusiu per a les mares, que gaudien d'aquest privilegi que suposa la tasca de cuidar i observar meravellat l'evolució del teu fill.

 Ara els pares poden mostrar sense objeccions els sentiments que els desperta veure créixer la nova vida que ells també han creat.

 El paper de la mare també és decisiu, permetent i recolzant els pares a participar activament en la criança dels fills, reforçant el vincle que s'estableix entre ells.

 El paper d'avis, tiets, tietes i cosins, també molt important, no ha canviat, sempre s'ha estat més permissiu i s'ha tolerat que aquests, mimem tot allò que vingui de gust als nens de la família.

 Recordo que quan la meva filla era petita, cada dimecres baixàvem a barna i la portàvem a casa de la seva àvia, cita a la qual també anava la seva filla, la tia de Cloe.  Jo sempre tenia "assumptes pendents" i els deixava la meva filla a soles, perquè poguessin gaudir amb llibertat i sense la meva mirada, l'experiència d'estar amb ella.

 Però no diré que tot és meravellós, al principi es passa molta son, però aquesta època passa molt ràpid, ànims!