L'amor

 Aquests dies estic reflexionant molt sobre el tema de la figura paterna.

 #JuanjoSaéz, el meu alumne, ha estat pare, ja ho sabeu (ho sé perquè la quantitat de visualitzacions del meu post sobre la paternitat és molt inusual).

 Quan jo era petita, recordo que sopant el meu pare li deia a la meva mare, sobre mi: "No li digueu que dibuixa bé perquè s'ho creurà".

 Tanmateix, hi penso amb tendresa i posant-me al seu lloc.

 Se suposava que els pares actuaven així a favor d'una bona educació.

 Els pares, no les mares, educaven en funció de la rectitud, l'obediència a l'autoritat i el respecte als pares.

 No tinc cap dubte que ho feien tan bé com sabien i reproduint una educació que ells havien rebut.

 Tot i això, avui tots aquests valors ja no són vàlids.

 Estic convençuda que l'amor educa.

 També recordo la meva mare, que tenia una gran sensibilitat (érem iguals), entusiasmada pels meus progressos en el dibuix i altres activitats manuals, i allò m'empoderava, em donava confiança, satisfacció i alegria.

 Jo, ara amb la meva filla (que segueix els meus passos) intento que rebi la meva total acceptació per tot allò que decideixi emprendre.

 El més important que podem transmetre als fills és el nostre afecte i el nostre suport incondicional. 

 És cert que els hem de guiar per actuar amb criteri, però també procurant dotar-los d'una autoestima i seguretat, valuosíssimes per desenvolupar-se a la vida.

 Això també els ajudarà a acaronar la idea de felicitat que tots imaginem.

 El millor regal que se li pot donar a un fill és estimar-l'ho.