Quan Cloe tenia uns mesos, al Cash Converters, una botiga de segona mà que hi havia al carrer Balmes, a prop de casa, vam comprar una màquina de fotos digital.
Era la nostra primera màquina digital.
Complia el somni de fotografiar sense rodet, només amb píxels.
La veritat és que ara ho penses i era molt rudimentària, però en aquella època era revolucionària.
A més, sempre havies d'estar carregant la bateria perquè durava ben poc.
I després hi havia el tema de passar-les a l'ordinador, també molt rudimentari, i després calia imprimir-les. Però era la fascinació per la novetat.
Les primeres 5 fotos que veieu de Cloe estan fetes amb aquella màquina. Quin encant tenen les coses que saps que mai tornaràs a viure.
No són fotos que diguin res d'especial, però per mi tenen un gran encant. Això sí, tenen un gra fenomenal.
Les fotos on hi ha una sèrie estan fetes amb la màquina de fotos Nikon.
Amb la fotografia digital tot va canviar; la fotografia digital i els mòbils et permeten fer fotos fins a cansar-te. Encara que abans als fulls de contacte es veia que el fotògraf tirava moltes preses per després escollir-ne la millor.
Sempre creus que la propera foto serà millor que l'anterior.
Això els devia passar als germans #Lumière. Al documental: "Lumière comença l'aventura" se explica que hi ha tres versions de la primera pel·lícula que es va fer a la història.
És la sortida d'una fàbrica. Eren unes preses aparentment casuals, però estaven preparades.
En aquestes pel·lícules es veu que són continuació de la fotografia. Plans fixos sobretot, perquè a més les màquines eren molt pesades.
Tot i això, els plans fixos són meravellosos, molt bonics.
No us perdeu els dos documentals: "Comença l'aventura" i "L'aventura continua". Jo les he vist a #Filmin.
No hay comentarios:
Publicar un comentario