Almodovar

 Llegeixo la notícia que #PedroAlmodovar ha col·laborat amb #RocheBobois i ha fet una col·lecció de mobles que es diu: #Cromàtica.

 Penso que Almodóvar, amb les seves pel·lícules, ha creat un món propi molt personal, jugant amb els colors primaris, amb els colors oposats i, especialment, utilitzant el vermell.

 Les seves pel·lícules estan molt treballades a nivell estètic i sempre ha col·laborat amb #AntxónGomez, que coneixem personalment i ens ha explicat la fabulosa col·lecció que té d'objectes dels 60 i els 70.

 Els guions també són molt originals i també el treball amb els actors.

 No m'agrada TOT el que ha fet, però segueixo amb atenció i veig amb gran interès tota nova pel·lícula que fa.

 M'esbarjo als seus interiors, a la roba que porten les actrius, sobretot, i per mi veure els seus treballs és un autèntic delit.

 A l'època que vaig anar diverses vegades a París, fa 30 anys, vaig veure una pel·lícula d'un cicle que li dedicaven i el públic reia i reaccionava aplaudint les seves genialitats.

 Fa uns mesos Víctor em va regalar el llibre de #CarlosBoyero: "No sé si m'explico", sap que segueixo les seves cròniques al programa de #Francino a la ràdio.

 El llibre me'l vaig llegir d'una tirada.

 És força entretingut, està dividit en capítols que parlen de les seves grans passions: cinema, música, llibres i altres interessos que té. I també té un capítol sencer dedicat a Almodóvar. 

 És famosa la mútua ràbia que es té, i Boyero no es va deixar res al tinter i el va criticar a mort.

 Sé que Almodóvar és un paio que desperta passions i odis. Jo em trobo entre els primers i Boyero entre els últims.

 També vaig llegir, l'altre dia, el llibre: #Videoclub de #JaumeRipoll, el propietari de la plataforma #Filmin i gran cinèfil. Aquí, Ripoll dedica el llibre a Almodóvar. Ja veieu que hi ha gustos per a tot.